Oligoteràpia

L’oligoteràpia es basa en l’ús dels oligoelements, minerals presents al nostre organisme en concentracions molt baixes però essencials. També pretén modificar el nostre organisme per tal que no es cronifiquin les malalties.

L’oligoteràpia es basa en l’ús dels oligoelements, que són minerals i metalls presents en el nostre organisme en concentracions molt baixes però indispensables per al desenvolupament normal de les funcions vitals (com el crom, el silici, el seleni, el fluor, l’alumini, el magnesi, el manganès, el coure…). La seva activitat contribueix a l’equilibri i restabliment dels processos metabòlics afectats.

L’equilibri fisiològic de l’organisme està regulat per un conjunt de reaccions químiques que anomenem metabolisme i que depèn d’unes substàncies que s’anomenen enzims, que són els encarregats de realitzar unes reaccions especifiques complexes. Existeix una relació molt important entre els enzims i la presència d’oligoelements, ja que aquests els poden ajudar a realitzar les diferents funcions.

Per tant, la falta o mal funcionament d’un oligoelement pot donar lloc a un dèficit enzimàtic, el qual pot originar una alteració metabòlica que causi una malaltia funcional.